El plàtan anava
Corrent pel carrer
I va sentir que
Un armari li CRIDAVA
Volia saber el camí
Fins a la felicitat.
Però l’armari el va TRAICIONAR
I el va manar fins a la cova
Del seu tiet
On se l’anaven a MENJAR
Amb una mica de patates roses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada