dijous, 29 de maig del 2008

Poema Surrealista

El plàtan anava

Corrent pel carrer

I va sentir que

Un armari li CRIDAVA

Volia saber el camí

Fins a la felicitat.

Però l’armari el va TRAICIONAR

I el va manar fins a la cova

Del seu tiet

On se l’anaven a MENJAR

Amb una mica de patates roses.