divendres, 30 de maig del 2008
dijous, 29 de maig del 2008
Poema Surrealista
El plàtan anava
Corrent pel carrer
I va sentir que
Un armari li CRIDAVA
Volia saber el camí
Fins a la felicitat.
Però l’armari el va TRAICIONAR
I el va manar fins a la cova
Del seu tiet
On se l’anaven a MENJAR
Amb una mica de patates roses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)